Arròs a banda

Un quilo o quilo i mig de peix variat. Les espècies més aconsellables són l'escorpa, la gallineta, el rap, l'aranya de mar, etc. Insuperables, els molls grans i bien vermells. Un bon grapat de sepionet per al sofregit de la paella; creïlles; ceba; tomaca picolada; alls, safrà, sal i aigua; una fulla de llorer i una cebeta.
En una cassola metàlica es posen a bullir en aigua les creïlles i la ceba, uns alls sense pelar i mig partits, i una fulla de llorer; ja cuites, o quasi, es posa el peix, i la sal afegint aigua, si en necessitara, per a cobrir-ho tot. Prompte estarà cuit: deu o quinze minuts. El brou que haja de quedar, serà sols el suficient per a coure l'arrós (uns 800 gr) però no massa, per no quedar dessubstanciat.
En l'oli de la paella, ben calent, sofregirem uns alls, i abans que prenguen color d'or es tira la tomaca i la ceba ben picolades, i els sepionets, i es volteja el conjunt; finalment, l'arròs que es mescla bé amb tot; una cullerada no plena de pebre-roig i de seguida el brou de peix. Doble que l'arròs. Foc viu primer, i decreixent després, a mesura que el gra vaja eixugant-se. Es deixa reposar i, en escudellar-lo, s'acompanya amb quarts de llima. En no pocs llocs és ritual menjar-lo remenat amb una cullerada d'all-i-oli.
El peix desespinat, amb la creIñlla i la ceba, forma un segon plat, adobant-lo amb una de les variades salses bones companyones del peix: all-i-oli, maonesa, vinagreta, romesco, salsa de mariner, etc. De l'all-i-oli o la maonesa no cal parlar, per sabudes de sobra.